Podcast
En gu�rdia!
Hosted by Catalunya R�dio · EN
Enric Calpena sempre et fa estar "En gu�rdia!" Des dels trobadors medievals fins a les figures del Crac del 29, passant per Cle�patra o Ovidi Montllor. Tots tenen cabuda al programa de divulgaci� dels episodis claus de la hist�ria. Un programa guardonat amb el Premi R�dio Associaci� i el Premi �mnium Cultural. El dissabte i el diumenge de 15 h a 16 h.
46episodes
Episodes
Newest firstAll episodes
Joan Baptista Picornell, revolucionari mallorqu�
6d ago00:54:58Tap to summarizeCap�tol 1292. El mallorqu� Joan Baptista Picornell, personatge culte i polifac�tic, va sortir de l'illa de ben jove, a la segona meitat del segle XVIII, i no hi va tornar mai m�s. La seva va ser una biografia amb moltes etapes: pedagog influ�t per les idees de la Il�lustraci�, defensor conven�ut de la igualtat de tots els �ssers humans, escriptor, metge i activista revolucionari... En tot el que va fer, el va guiar la lluita contra els privilegis de l'Antic R�gim, que el va portar a liderar el moviment independentista d'algunes col�nies espanyoles al Nou M�n. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb el naturalista Joan Mayol Serra, que ha estat diputat i conseller d'Agricultura de les Balears i que debuta en la narrativa amb la novel�la "El sedici�s: Vera hist�ria del revolucionari mallorqu� Joan Baptista Picornell", de la Nova Editorial Moll.
Transcribe →La bruixeria a Catalunya
1w ago00:54:52Tap to summarizeCap�tol 1291. A partir del segle XV, i durant bona part de l'edat moderna, arreu d'Europa va sorgir una suposada pr�ctica que aparentment atemptava contra l'ordre establert i la religi� cristiana. La persecuci� de la bruixeria va resultar especialment cruenta i macabra a Catalunya, on va afectar sobretot les dones. Les torturaven i les condemnaven a morir, normalment a la forca, acusades de comportaments her�tics, pactes mal�fics amb el diable i de practicar m�gies perilloses, per� en molts casos eren simplement llevadores o remeieres. En un pa�s empobrit i en crisi, la cacera de bruixes, fonamentada en falsedats, supersticions i ignor�ncia, va permetre assenyalar un suposat enemic interior. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb la mestra, fil�loga i escriptora Anna Grau Gimeno, autora del llibre "La bruixeria a Catalunya: Hist�ria d'una cacera contra les dones", amb il�lustracions de Laia Baldevey i editat per Efad�s.
Transcribe →La construcci� de la mem�ria de Jaume I
2w ago00:54:29Tap to summarizeCap�tol 1290. El record del rei Jaume I no es fonamenta �nicament en els textos de les cr�niques medievals, sin� tamb�, i sobretot, en les imatges que han estat transmeses a trav�s de les festivitats, les cerim�nies c�viques i rituals, les armes, els retaules, les miniatures o les rel�quies. La construcci� de la mem�ria de Jaume I com un rei guerrer i legislador va tenir molt en compte aquests elements visuals durant la baixa edat mitjana. L'arquitectura i les arts van contribuir a engrandir l'aura de Jaume I com un heroi conqueridor a tots els territoris que va governar, i al Pa�s Valenci� de manera molt especial. En parlem amb �ngel Casals, catedr�tic d'Hist�ria Moderna de la UB, i Francesc Granell, professor ajudant, Doctor en Hist�ria de l'Art per la UV amb la tesi "L'aura de la mem�ria. La imatge de Jaume I en la Val�ncia baixmedieval" i autor del llibre "Jaume I en la Val�ncia baixmedieval. La mem�ria del rei a trav�s de la imatge", de Publicacions de la UV.
Transcribe →L'Assemblea Nacional Constituent francesa
2w ago00:55:21Tap to summarizeCap�tol 1289. En els inicis de la Revoluci� Francesa, el 17 de juny de 1789, es va constituir una Assemblea Nacional que substitu�a els Estats Generals, les assemblees excepcionals convocades pel rei a la Fran�a de l'antic r�gim, on s'havien reunit fins aleshores representants de tres estaments: la noblesa, el clergat i el poble, o tercer estat. Desmarcant-se d'aquest ordenament d'antic r�gim, els membres del tercer estat es van reunir pel seu compte. Pocs dies despr�s, el 9 de juliol, adoptaven el nom d'Assemblea Nacional Constituent. En les seves sessions, es definia un nou ordre econ�mic, pol�tic i social, per� no tots els diputats estaven d'acord sobre el paper que havia de jugar el rei ni de quina manera es podien atendre les demandes individuals i col�lectives d'una societat en ple proc�s de transformaci�. En parlem amb �ngel Casals, catedr�tic d'Hist�ria Moderna de la UB, i Maria Betlem Castell� i Pujols, doctora en Hist�ria per la UAB i la Universit� Paris 1 Panth�on Sorbonne.
Transcribe →El BDSM a Catalunya
3w ago00:53:55Tap to summarizeCap�tol 1288. Quan va morir el dictador, les pr�ctiques sexuals aparentment menys ortodoxes van comen�ar a sortir de la clandestinitat. El franquisme no emparava cap mena de conducta sexual que no fos la de les parelles casades i que busquessin engendrar fills. Per� moltes persones feia temps que buscaven expressar-se sexualment d'una manera diferent. Unes d'aquestes pr�ctiques que, molt lentament, van sortir del secretisme van ser les de l'anomenat "bondage" o submissi� i el sadomasoquisme, anomenats en l'argot amb les sigles BDSM. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb el psic�leg, sex�leg i terapeuta de parella Ignasi Puig Rodas, doctor en Sociologia amb la tesi doctoral "Kinkyb�ria. Processos de creaci� identit�ria BDSM a l'estat espanyol".
Transcribe →El castell de Sant Ferran
3w ago00:55:05Tap to summarizeCap�tol 1287. El castell de Sant Ferran de Figueres es va concebre com un projecte fara�nic, una fortalesa destinada a convertir-se en la principal defensa fronterera. Amb el Tractat dels Pirineus del 1659, la frontera francesa havia baixat fins als Pirineus, i per a la monarquia hisp�nica calien nous punts de vigil�ncia; tot i aix�, els Habsburg van trigar un segle a ordenar la construcci� d'una fortificaci� a l'Empord�, en temps de Ferran VI. Els ve�ns del nord no van trigar a qualificar aquella edificaci� imponent, m�s impressionant per com es veia des de l'exterior que no pas pels recursos que hi havia a l'interior, com a "une belle inutile". En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb el periodista i escriptor Xavier Febr�s, autor del llibre "La fabulosa hist�ria del castell de Sant Ferran. Una mirada d'avui a tres segles de vida".
Transcribe →La dimensi� humana de Gaud�
4w ago00:54:30Tap to summarizeCap�tol 1286. La vida i l'obra d'Antoni Gaud�, una de les personalitats catalanes m�s destacades de tots els temps, ha estat �mpliament estudiada des de tots els punts de vista. L'empremta de la seva visi� arquitect�nica en obres tan destacades com la Casa Vicens, el Palau G�ell, la Casa Batll�, la Pedrera o la bas�lica de la Sagrada Fam�lia van fer d'ell un artista �nic i incomparable. Molt menys coneguda �s la dimensi� humana, la d'un treballador tena� i incansable, marcat per l'austeritat i l'espiritualitat. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Armand Puig i T�rrech, prevere, doctor en Ci�ncies B�bliques i president de l'Ag�ncia de la Santa Seu per a la Valoraci� i la Promoci� de la Qualitat de les Universitats i Facultats Eclesi�stiques, que tamb� �s l'autor del llibre "Antoni Gaud�, vida i obra".
Transcribe →Biom�trics contra mendelians
4w ago00:55:09Tap to summarizeCap�tol 1285. A finals del segle XIX, una disputa cient�fica va remoure les teories sobre l'evoluci�. Els treballs de Francis Galton, el cos� de Darwin, sobre els mecanismes hereditaris van acabar provocant una escissi� entre els seus deixebles que no es va resoldre fins a inicis del segle XX. Uns es van centrar en els trets f�sics que varien de forma cont�nua i en l'aplicaci� de m�todes estad�stics aplicats a la biologia, mentre que els altres es van centrar en les variacions discont�nues, que encaixaven perfectament en les lleis del frare agust� Gregor Mendel, publicades originalment el 1865 per� ignorades durant m�s de tres d�cades. La pol�mica entre biom�trics i mendelians va acabar posant els fonaments de l'estudi de la gen�tica. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Jordi Vil� i Teixidor, genetista quantitatiu, treballa en una empresa de millora gen�tica de cultius, Bayer Crop Science, i est� fent el doctorat a la Universitat de Wageningen, als Pa�sos Baixos.
Transcribe →L'eclosi� del cinema japon�s
May 3100:55:00Tap to summarizeCap�tol 1284. Al llarg dels anys 50 del segle passat, el p�blic occidental va descobrir el cinema d'un pa�s tan remot com el Jap�, que havia estat a�llat de l'exterior durant segles i que despr�s d'un per�ode d'obertura al m�n acabava de perdre una guerra. La ind�stria del cinema japon�s havia estat potent des dels inicis del cinema mut, per� entre el 1950 i el 1965 es va obrir al m�n, gr�cies sobretot a tres cineastes fonamentals, tot i que no van ser els �nics: Akira Kurosawa, Kenji Mizoguchi i, una mica m�s endavant, Yasujiro Ozu. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Josep Maria Bunyol, guionista de l'"En gu�rdia", professor a la UAB i autor d'un "Quadern de passatemps hist�rics", publicat per Columna.
Transcribe →Joan Capri
May 3000:54:28Tap to summarizeCap�tol 1283. Va ser un dels actors c�mics catalans m�s populars i importants del segle XX: va aconseguir fer riure tot un pa�s en els temps grisos de la postguerra i la dictadura. Ja fos al teatre, a la televisi� o amb mon�legs, s�tires de costums i aut�ntics tractats de sociologia de l'�poca, aconseguia connectar amb la gent d'una manera especial, perqu� se sentia reflectida en aquest barcelon� de classe mitjana. Es deia Joan Camprub� i Alemany, i ha passat a la hist�ria pel seu nom art�stic: Joan Capri. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb el professor de Literatura Catalana de la UAB Jaume Aulet, autor de la confer�ncia-espectacle "Joan Capri, el rei del mon�leg i un dels mites de la cultura popular".
Transcribe →