Podcast
En gu�rdia!
Hosted by Catalunya R�dio · EN
Enric Calpena sempre et fa estar "En gu�rdia!". Trovadors medievals, les figures del crac del 29, passant per Cle�patra o Ovidi Montllor. Tots tenen cabuda al programa de divulgaci� hist�rica dels episodis claus de la hist�ria. Un programa guardonat amb el Premi R�dio Associaci� i el Premi �mnium Cultural. Diumenge, de 15 h a 16 h.
38episodes
Episodes
Newest firstAll episodes
L'eclosi� del cinema japon�s
2w ago00:55:00Tap to summarizeCap�tol 1284. Al llarg dels anys 50 del segle passat, el p�blic occidental va descobrir el cinema d'un pa�s tan remot com el Jap�, que havia estat a�llat de l'exterior durant segles i que despr�s d'un per�ode d'obertura al m�n acabava de perdre una guerra. La ind�stria del cinema japon�s havia estat potent des dels inicis del cinema mut, per� entre el 1950 i el 1965 es va obrir al m�n, gr�cies sobretot a tres cineastes fonamentals, tot i que no van ser els �nics: Akira Kurosawa, Kenji Mizoguchi i, una mica m�s endavant, Yasujiro Ozu. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Josep Maria Bunyol, guionista de l'"En gu�rdia", professor a la UAB i autor d'un "Quadern de passatemps hist�rics", publicat per Columna.
Transcribe →Joan Capri
2w ago00:54:28Tap to summarizeCap�tol 1283. Va ser un dels actors c�mics catalans m�s populars i importants del segle XX: va aconseguir fer riure tot un pa�s en els temps grisos de la postguerra i la dictadura. Ja fos al teatre, a la televisi� o amb mon�legs, s�tires de costums i aut�ntics tractats de sociologia de l'�poca, aconseguia connectar amb la gent d'una manera especial, perqu� se sentia reflectida en aquest barcelon� de classe mitjana. Es deia Joan Camprub� i Alemany, i ha passat a la hist�ria pel seu nom art�stic: Joan Capri. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb el professor de Literatura Catalana de la UAB Jaume Aulet, autor de la confer�ncia-espectacle "Joan Capri, el rei del mon�leg i un dels mites de la cultura popular".
Transcribe →La guerra russo-japonesa del 1904
3w ago00:55:02Tap to summarizeCap�tol 1282. A inicis del segle XX, un imperi europeu va ser derrotat militarment per primera vegada a la hist�ria per un poble no occidental, concretament per una pot�ncia asi�tica en ascens. L'imperialisme rus i el japon�s es van enfrontar a l'Extrem Orient, en un aut�ntic xoc de civilitzacions. La guerra russo-japonesa del 1904 va suposar un cop dur per a l'imperi tsarista; la seva derrota va esdevenir un catalitzador de les revoltes internes que desembocarien en la Revoluci� Russa. Tamb� va consolidar la condici� de pot�ncia hegem�nica del Jap�, una societat profundament militaritzada. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Oriol Ribas, col�laborador de la web Hist�ries d'Europa i divulgador d'hist�ria dels pa�sos de l'Est.
Transcribe →Duran i Sanpere, arxiver
3w ago00:55:13Tap to summarizeCap�tol 1281. La figura d'Agust� Duran i Sanpere, prohom de la cultura catalana, va ser cabdal durant la primera meitat del segle XX per la dedicaci� intensa i polifac�tica al coneixement i la divulgaci� del patrimoni nacional. Va treballar en camps com l'arqueologia, la hist�ria, la museografia, l'art... Tamb�, de manera destacada, es va dedicar a l'organitzaci� de diversos arxius. Va ser una de les vessants professionals en qu� m�s va brillar. De fet, va impulsar un model propi de gesti� que permet considerar-lo el promotor i ide�leg de l'arxiv�stica catalana. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Pilar Cuerva Castillo, directora de l'Arxiu Nacional de Catalunya i comiss�ria de l'exposici� "L'arxiver Duran. Ide�leg de l'arxiv�stica catalana", al vest�bul de l'Arxiu.
Transcribe →La discoteca Big Ben
Apr 2600:53:11Tap to summarizeCap�tol 1280. A finals del segle XX, les Terres de Ponent es van convertir en l'epicentre de la festa i l'oci nocturn a Catalunya. En el cam� de Cervera a Fraga es van concentrar m�s de 500 locals nocturns, pubs i discoteques; nom�s a Mollerussa n'hi va arribar a haver 50. La joia indiscutible de la corona estava situada al terme municipal de Golm�s. Poc despr�s de la mort de Franco, en aquest indret del Pla d'Urgell va obrir les portes la que seria la discoteca m�s gran d'Europa, refer�ncia obligada durant prop de 40 anys: la Big Ben. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb el periodista, escriptor i guionista Francesc Canosa Farran, fundador del magaz�n La Mira, director de la revista Horitzons, de la productora de p�dcasts La Coctelera i de l'Editorial Fonoll i autor del llibre "La Catalunya discoteca: Big Ben, la conquesta de la nit", editat per Comanegra.
Transcribe →Dones internacionalistes a la Guerra Civil
Apr 2500:54:13Tap to summarizeCap�tol 1279. L'esclat de la Guerra Civil Espanyola va atreure fins a Catalunya moltes dones estrangeres disposades a donar-ho tot per derrotar el feixisme. Algunes fugien del nazisme i altres totalitarismes que estaven sacsejant el continent. La revoluci� social gestada a Barcelona per contenir el cop d'estat militar havia suposat per a elles un al� d'esperan�a. En un m�n que continuava menystenint el paper de les dones, n'hi va haver que van despla�ar-se al front, com a milicianes o reporteres, mentre que d'altres van lluitar a la rereguarda, escrivint, fent fotos, impartint confer�ncies, recaptant diners o b� organitzant tasques sanit�ries i assistencials. Totes elles actuaven mogudes per un ferm convenciment internacionalista. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Dolors Mar�n, doctora en Hist�ria Contempor�nia. Tamb� �s autora del llibre "Dones de foc. Internacionalistes a Catalunya (1936-1939)", d'Angle Editorial.
Transcribe →El ball del Sant Crist de Salom�
Apr 1900:53:56Tap to summarizeCap�tol 1278. En moltes poblacions del nostre pa�s se celebren balls o representacions, en general lligades a fets religiosos, que han perviscut fins als nostres dies. Aquest �s el cas del ball de Sant Crist, que es fa el mes de maig a Salom�, al nord-oest del Tarragon�s. �s un ball parlat hagiogr�fic que s'ha representat des de mitjan segle XIX. Encara que aquesta representaci� t� una antiguitat d'uns 180 anys, es basa en una tradici� que es remunta a mitjan segle XVI. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb el doctor Antoni Virgili Colet, professor d'Hist�ria Medieval de la Universitat Aut�noma de Barcelona. Tamb� �s autor del llibre "El ball del Sant Crist de Salom�. Hist�ria, tradici�, mite i identitat (1843-2022)", de La Banya Edicions.
Transcribe →August i T�rraco
Apr 1800:53:51Tap to summarizeCap�tol 1277. En algun moment, entre el 44 i el 39 abans de Crist, la ciutat de T�rraco va adquirir la categoria de col�nia, despr�s de m�s de 170 anys d'hist�ria comuna ibera i romana. En els anys posteriors, la nova col�nia aniria adquirint import�ncia pol�tica i estrat�gica, com a capital de la Hisp�nia Citerior. El mateix emperador August va viure a T�rraco entre el 27 i el 25 abans de Crist, per reposar de les lluites contra c�ntabres i �sturs. Era la primera vegada que l'imperi es governava des de fora de Roma. La llarga convalesc�ncia dels mals que patia l'emperador van convertir T�rraco en el segon centre pol�tic de l'imperi que tot just naixia. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i amb Joaqu�n Ruiz de Arbulo, catedr�tic d'Arqueologia de Gr�cia i Roma de la Universitat Rovira i Virgili.
Transcribe →Construcci� de la imatge de Pere el Cerimoni�s
Apr 1200:54:37Tap to summarizeCap�tol 1276. Quan els historiadors miren el passat, per molt m�tode cient�fic que s'hi vulgui aplicar, �s possible que hi introdueixin punts de vista contemporanis que acabin distorsionant la visi� d'aquell moment. Aix� �s el que va passar amb la construcci� d'una certa imatge del rei Pere el Cerimoni�s per part de la historiografia rom�ntica catalana del segle XIX, una imatge negativa que va influir en els historiadors m�s prestigiosos del segle XX. Aquestes interpretacions del rei del Punyalet van impedir fer una valoraci� adequada del seu paper central en el sistema pol�tic medieval. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Gerard Puig Gavarr�, doctor en Hist�ria Medieval per la Universitat Rovira i Virgili i professor associat d'aquesta universitat.
Transcribe →El Setge de Tarragona de 1641
Apr 1100:52:55Tap to summarizeCap�tol 1275. Durant l'estiu de 1641, Tarragona va ser l'escenari d'un dels episodis m�s brutals i, en aquells moments, decisius de la Guerra dels Segadors. Despr�s de la derrota hisp�nica a Montju�c, el gener d'aquell mateix any, la monarquia es va adonar que l'aixecament del Corpus de Sang a Barcelona no era una simple revolta. A la batalla de Montju�c hi havien participat tropes franceses al costat dels catalans, per� ara, mesos despr�s, la guerra havia esdevingut del tot internacional. Tarragona era un port estrat�gic i una clau log�stica del pa�s i havia quedat sota el domini hisp�nic. Era, per tant, un objectiu clau per als catalans i els seus aliats francesos. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Manel G�ell, llicenciat en Hist�ria i arxiver.
Transcribe →