Podcast
En gu�rdia!
Hosted by Catalunya R�dio · EN
Enric Calpena sempre et fa estar "En gu�rdia!". Trovadors medievals, les figures del crac del 29, passant per Cle�patra o Ovidi Montllor. Tots tenen cabuda al programa de divulgaci� hist�rica dels episodis claus de la hist�ria. Un programa guardonat amb el Premi R�dio Associaci� i el Premi �mnium Cultural. Diumenge, de 15 h a 16 h.
34episodes
Episodes
Newest firstAll episodes
La discoteca Big Ben
4w ago00:53:11Tap to summarizeCap�tol 1280. A finals del segle XX, les Terres de Ponent es van convertir en l'epicentre de la festa i l'oci nocturn a Catalunya. En el cam� de Cervera a Fraga es van concentrar m�s de 500 locals nocturns, pubs i discoteques; nom�s a Mollerussa n'hi va arribar a haver 50. La joia indiscutible de la corona estava situada al terme municipal de Golm�s. Poc despr�s de la mort de Franco, en aquest indret del Pla d'Urgell va obrir les portes la que seria la discoteca m�s gran d'Europa, refer�ncia obligada durant prop de 40 anys: la Big Ben. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb el periodista, escriptor i guionista Francesc Canosa Farran, fundador del magaz�n La Mira, director de la revista Horitzons, de la productora de p�dcasts La Coctelera i de l'Editorial Fonoll i autor del llibre "La Catalunya discoteca: Big Ben, la conquesta de la nit", editat per Comanegra.
Transcribe →Dones internacionalistes a la Guerra Civil
4w ago00:54:13Tap to summarizeCap�tol 1279. L'esclat de la Guerra Civil Espanyola va atreure fins a Catalunya moltes dones estrangeres disposades a donar-ho tot per derrotar el feixisme. Algunes fugien del nazisme i altres totalitarismes que estaven sacsejant el continent. La revoluci� social gestada a Barcelona per contenir el cop d'estat militar havia suposat per a elles un al� d'esperan�a. En un m�n que continuava menystenint el paper de les dones, n'hi va haver que van despla�ar-se al front, com a milicianes o reporteres, mentre que d'altres van lluitar a la rereguarda, escrivint, fent fotos, impartint confer�ncies, recaptant diners o b� organitzant tasques sanit�ries i assistencials. Totes elles actuaven mogudes per un ferm convenciment internacionalista. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Dolors Mar�n, doctora en Hist�ria Contempor�nia. Tamb� �s autora del llibre "Dones de foc. Internacionalistes a Catalunya (1936-1939)", d'Angle Editorial.
Transcribe →El ball del Sant Crist de Salom�
Apr 1900:53:56Tap to summarizeCap�tol 1278. En moltes poblacions del nostre pa�s se celebren balls o representacions, en general lligades a fets religiosos, que han perviscut fins als nostres dies. Aquest �s el cas del ball de Sant Crist, que es fa el mes de maig a Salom�, al nord-oest del Tarragon�s. �s un ball parlat hagiogr�fic que s'ha representat des de mitjan segle XIX. Encara que aquesta representaci� t� una antiguitat d'uns 180 anys, es basa en una tradici� que es remunta a mitjan segle XVI. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb el doctor Antoni Virgili Colet, professor d'Hist�ria Medieval de la Universitat Aut�noma de Barcelona. Tamb� �s autor del llibre "El ball del Sant Crist de Salom�. Hist�ria, tradici�, mite i identitat (1843-2022)", de La Banya Edicions.
Transcribe →August i T�rraco
Apr 1800:53:51Tap to summarizeCap�tol 1277. En algun moment, entre el 44 i el 39 abans de Crist, la ciutat de T�rraco va adquirir la categoria de col�nia, despr�s de m�s de 170 anys d'hist�ria comuna ibera i romana. En els anys posteriors, la nova col�nia aniria adquirint import�ncia pol�tica i estrat�gica, com a capital de la Hisp�nia Citerior. El mateix emperador August va viure a T�rraco entre el 27 i el 25 abans de Crist, per reposar de les lluites contra c�ntabres i �sturs. Era la primera vegada que l'imperi es governava des de fora de Roma. La llarga convalesc�ncia dels mals que patia l'emperador van convertir T�rraco en el segon centre pol�tic de l'imperi que tot just naixia. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i amb Joaqu�n Ruiz de Arbulo, catedr�tic d'Arqueologia de Gr�cia i Roma de la Universitat Rovira i Virgili.
Transcribe →Construcci� de la imatge de Pere el Cerimoni�s
Apr 1200:54:37Tap to summarizeCap�tol 1276. Quan els historiadors miren el passat, per molt m�tode cient�fic que s'hi vulgui aplicar, �s possible que hi introdueixin punts de vista contemporanis que acabin distorsionant la visi� d'aquell moment. Aix� �s el que va passar amb la construcci� d'una certa imatge del rei Pere el Cerimoni�s per part de la historiografia rom�ntica catalana del segle XIX, una imatge negativa que va influir en els historiadors m�s prestigiosos del segle XX. Aquestes interpretacions del rei del Punyalet van impedir fer una valoraci� adequada del seu paper central en el sistema pol�tic medieval. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Gerard Puig Gavarr�, doctor en Hist�ria Medieval per la Universitat Rovira i Virgili i professor associat d'aquesta universitat.
Transcribe →El Setge de Tarragona de 1641
Apr 1100:52:55Tap to summarizeCap�tol 1275. Durant l'estiu de 1641, Tarragona va ser l'escenari d'un dels episodis m�s brutals i, en aquells moments, decisius de la Guerra dels Segadors. Despr�s de la derrota hisp�nica a Montju�c, el gener d'aquell mateix any, la monarquia es va adonar que l'aixecament del Corpus de Sang a Barcelona no era una simple revolta. A la batalla de Montju�c hi havien participat tropes franceses al costat dels catalans, per� ara, mesos despr�s, la guerra havia esdevingut del tot internacional. Tarragona era un port estrat�gic i una clau log�stica del pa�s i havia quedat sota el domini hisp�nic. Era, per tant, un objectiu clau per als catalans i els seus aliats francesos. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Manel G�ell, llicenciat en Hist�ria i arxiver.
Transcribe →Els q�estionaris de Francisco de Zamora
Apr 500:54:09Tap to summarizeCap�tol 1274. Entre el 1785 i el 1790, un funcionari borb�nic anomenat Francisco de Zamora va fer onze viatges per Catalunya. Les observacions que va copsar van quedar recollides en un diari de viatges, una obra de car�cter il�lustrat. Al mateix temps, feia arribar a tots els pobles, corregiments i partits judicials per on passava uns interrogatoris molt exhaustius sobre q�estions ben diverses: pol�tiques, administratives, socials... Eren enquestes extenses, que contenien 146 o 183 preguntes segons el cas i que aporten una panor�mica molt �mplia de com era la Catalunya de finals del segle XVIII. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb la gestora cultural M�nica Sala Esquius, doctora en Hist�ria per la Universitat Pompeu Fabra, amb la tesi doctoral "Catalunya a finals del segle XVIII a partir de les respostes als q�estionaris de Francisco de Zamora".
Transcribe →La producci� de "Metropolis"
Apr 400:54:13Tap to summarizeCap�tol 1273. De la relaci� sentimental i professional entre Fritz Lang, un dels cineastes m�s importants de l'expressionisme alemany, i Thea von Harbou, escriptora i guionista, en va sorgir una de les obres m�s influents del cinema mut. "Metropolis", una visi� futurista de la lluita de classes estrenada el 1927, molt m�s encertada en la concepci� visual que en el tractament argumental. La pel�l�cula va acabar de consolidar la complicitat art�stica d'una parella que acabaria trencant relacions pocs anys despr�s. El motiu de la separaci� va ser l'ascens del nazisme, que Lang i Von Harbou van veure de manera diametralment diferent. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Jaume Duran, doctor en Cinema i Audiovisuals i professor de Cinema de la Universitat de Barcelona.
Transcribe →La mina de petroli de Riutort
Mar 2900:54:46Tap to summarizeCap�tol 1272. A finals del segle XIX, els industrials catalans esperaven disposar de recursos energ�tics complementaris al carb�. Per aix� va ser tan prometedor el descobriment que les margues de la zona del Riutort, a l'Alt Bergued�, estaven impregnades de betum. A difer�ncia dels pous de petroli convencionals, on el l�quid brolla a pressi�, aqu� el petroli estava atrapat dins d'aquest tipus de roques bituminoses. Per extreure'l, calia picar la pedra i processar-la. Aquest va ser l'origen de la mina subterr�nia de petroli de Riutort, a Guardiola de Bergued�, coneguda popularment com la mina dels francesos, que va protagonitzar un dels episodis m�s singulars de la industrialitzaci� catalana. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb el ge�graf Ferran Sayes, guia de muntanya i professor de Medi Ambient a l'Escola Catalana d'Alta Muntanya.
Transcribe →El moviment ve�nal durant la Transici� a Barcelona
Mar 2800:53:54Tap to summarizeCap�tol 1271. Un dels fronts m�s combatius de la lluita antifranquista durant la transici� a la democr�cia va ser el moviment ve�nal forjat als barris de les viles catalanes. A Barcelona, les associacions de ve�ns van protagonitzar un proc�s de ruptura i un desafiament al r�gim que va servir de model per a altres ciutats. Abans i despr�s de la mort del dictador, van assolir una gran capacitat d'influ�ncia pol�tica i van influir en les decisions urban�stiques m�s enll� de l'�mbit metropolit�. Aquest poder el van mantenir, amb alts i baixos, fins a l'arribada dels primers ajuntaments democr�tics. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Marc Andreu Acebal, doctor en Hist�ria per la UB i llicenciat en Periodisme a la UAB. Tamb� �s autor del llibre "Barris, ve�ns i democr�cia. El moviment ciutad� i la reconstrucci� de Barcelona (1968-1986)", editat per L'Aven�.
Transcribe →