Al mercat laboral, s'arrosseguen desigualtats estructurals i aquestes s'amplien per l'anomenat "factor cures" i la manca de corresponsabilitat, ja que les dones s'encarreguen majoritàriament dels fills i de les persones dependents. Una discriminació que es cronifica fins a la jubilació.

Catalunya continua com un dels motors de l'ocupació femenina i augmenta el nombre de dones amb feina registrada, prop d'1,8 milions. Tot i així, encara 6 de cada 10 persones a l'atur són dones. I es mantenen desigualtats estructurals: les dones treballen, majoritàriament, en activitats i llocs de feina més precàries, i tenen més contractes temporals i més jornades parcials. Per tot plegat, la bretxa salarial es manté per sobre del 15%. Elles cobren de mitjana 5.500 euros menys que els homes.

La desigualtat s'amplia al voltant dels 35 anys, coincidint amb l'etapa de la maternitat i les cures familiars. I això genera un biaix de disponibilitat. En les feines en què es premia la presencialitat extrema, les dones deixen de rebre complements salarials i limita el seu accés a càrrecs d'alta direcció.

Però el "factor cures" no només afecta el salari --en reduir la jornada o deixar la feina-- també a les seves futures jubilacions, perquè deixen de cotitzar o ho fan per una base menor. La bretxa a les pensions és del 30%, uns 500 euros de diferència entre homes i dones. De moment, les dones reben la major part de les pensions mínimes i no contributives per no haver cotitzat el mínim exigit, i 4 de cada 10 depenen de la pensió de viudetat perquè la seva pròpia trajectòria no els ha permès generar-ne d'una digna | Informa: Joaquín Calvente

Escuchar audio