
Hosted by Cròniques Indemostrables · EN

Cròniques indemostrables és un relat narratiu que es mou entre la ficció i la realitat, entre el que s’explica i el que s’insinua... entre la veu i el soroll. La Temporada 2 aprofundeix en aquesta frontera: quan escoltar deixa de ser passiu, quan observar també és una forma d’entrar, quan una història no t’ofereix respostes, sinó una manera diferent de fer preguntes. Aquest episodi reuneix tots els capítols de la Temporada 2 en un únic arxiu, continu, sense interrupcions. No cal entendre-ho tot. No cal escoltar-ho tot seguit. Però escoltar-ho seguit… no és el mateix. Cròniques Indemostrables és el podcast narratiu en català que et farà dubtar de tot. Subscriu-te per estar al dia! Un nou capítol cada dilluns a les 20 h. “Jo només volia fer un disc… però vaig descobrir que em creia més important del que sóc.” Gravat a La Cabana de Collserola Guió i veu: Jordi Pèlach Producció i edició: Flavio Ferri Música: fragments d’El laberint invisible (2025) jordipelach.com Instagram: @jordipelach croniquesindemostrables@gmail.com

Final de la Temporada 2 Hi ha moments en què no decideixes res. És la realitat qui fa un pas endavant -mínim, gairebé imperceptible- i tu simplement no t’apartes. En aquest capítol final, el protagonista deixa enrere el paper d’observador i travessa, per fi, el límit que havia evitat durant tota la temporada. L’acompanya el missatger, una figura ambigua que també comença a dubtar del seu propi rol. La ciutat entra en una fase estranya: senglars que dibuixen cercles, nens que repeteixen consignes com si juguessin, una ràdio que parla massa i un espai subterrani que amaga molt més del que semblava. Tot avança amb una normalitat inquietant, com si el món continués mentre alguna cosa essencial es desplaça. Aquest episodi no busca grans revelacions, sinó una lucidesa incòmoda: la sospita que no tot el que sembla un missatge ho és, que el relat pot néixer de la necessitat, i que potser no sempre ocupem el lloc que creiem dins la història. Un final de temporada fosc, íntim i tens. Una baixada. Un error. Un silenci que pesa més que qualsevol resposta. Cròniques Indemostrables és el podcast narratiu en català que et farà dubtar de cada detall que dones per fet. Nou capítol cada dilluns a les 20 h. “Jo només volia fer un disc… però vaig descobrir que hi ha sons que no es poden domesticar.” Gravat a La Cabana de Collserola Guió i veu: Jordi Pèlach Producció i edició: Flavio Ferri Música: fragments d’El laberint invisible (2025) jordipelach.com Instagram: @jordipelach ✉️ croniquesindemostrables@gmail.com

En aquest episodi, la ràdio deixa de ser un mitjà per convertir-se en un organisme viu. Senyals estranys, números que es repeteixen, corresponsals que ja no volen tornar i una emissió que potser està arribant al seu límit. A la 91.4, Ramon Lleuger intenta mantenir el programa en antena mentre tot comença a fallar: interferències, pressions internes, connexions absurdes i una sensació persistent que aquesta podria ser l’última emissió tal com la coneixíem. Els senglars baixen de Collserola seguint patrons impossibles. Els codis circulen. I algú —potser massa a prop— parla quan el silenci hauria de ser obligatori. No tot és informació. Algunes emissions són advertències. Altres, instruccions. Cròniques Indemostrables és el podcast narratiu en català que et farà dubtar de cada detall que dones per fet. Nou capítol cada dilluns a les 20 h. “Jo només volia fer un disc… però vaig descobrir que hi ha sons que no es poden domesticar.” Gravat a La Cabana de Collserola Guió i veu: Jordi Pèlach Producció i edició: Flavio Ferri Música: fragments d’El laberint invisible (2025) jordipelach.com Instagram: @jordipelach ✉️ croniquesindemostrables@gmail.com

Hi ha pisos que no haurien d’existir. Hi ha llums que no il·luminen, només avisen. I hi ha ordres impossibles de complir: no actuïs. En aquest episodi, el narrador torna a un lloc on la realitat sembla tenir protocols propis i on observar pot ser més perillós que intervenir. Algú espera a dins. Algú s’hi acosta des de fora. I el límit entre actuar i no fer res es torna inquietantment difús. Cròniques Indemostrables és el podcast narratiu en català que et farà dubtar de cada detall que dones per fet. Nou capítol cada dilluns a les 20 h. “Jo només volia fer un disc… però vaig descobrir que hi ha sons que no es poden domesticar.” Gravat a La Cabana de Collserola Guió i veu: Jordi Pèlach Producció i edició: Flavio Ferri Música: fragments d’El laberint invisible (2025) jordipelach.com Instagram: @jordipelach croniquesindemostrables@gmail.com

El narrador puja a Girona amb una missió molt concreta: no pensar. Canviar d’escenari, caminar, fer vida normal. Però de seguida comença a notar una cosa estranya: ciclistes per tot arreu. Massa coordinats. Massa eficients. Massa… presents. Entre terrasses, carrers estrets i botigues improbables, observa patrons que no sap si són casuals o una broma pesada de la realitat. Bicicletes sense pedals, mirades massa fixes, moviments que semblen seguir un protocol invisible. El que havia de ser un passeig tranquil es converteix en una investigació absurda i inquietant sobre què passa realment a Girona… i qui decideix el traçat. Un episodi de conspiració urbana, humor metafísic i paranoia quotidiana, on res és prou greu… però tampoc prou normal. Cròniques Indemostrables és el podcast narratiu en català que et farà qüestionar cada fragment de realitat que coneixes. Nou capítol cada dilluns a les 20 h. “Jo només volia fer un disc… però vaig descobrir que hi ha sons que no es poden domesticar.” Gravat a La Cabana de Collserola Guió i veu: Jordi Pèlach Producció i edició: Flavio Ferri Música: fragments d’El laberint invisible (2025) jordipelach.com Instagram: @jordipelach croniquesindemostrables@gmail.com

Hi ha veus que no s’haurien d’escoltar… i, tanmateix, hi tornes. En aquest episodi, el narrador intenta fer vida normal, però acaba obsessionant-se amb una emissora plena d’interferències, on cada broma absurda sembla tenir una segona capa… i una veu que li resulta familiar. O potser -només potser- tot passa dins del seu cap. La ràdio es converteix en ritual. El senyal, en dependència. La intuïció, en fissura. Cada cop que intenta entendre-la, la veu s’esvaeix. Quan deixa d’escoltar… torna. I arriba el moment en què ja no pot més i decideix fer el que potser ningú hauria de fer davant un misteri: Respondre. Però… hi ha portes que, un cop s’obren, no es poden tancar? Cròniques Indemostrables és el podcast narratiu en català que et farà qüestionar cada fragment de realitat que coneixes. Un nou capítol cada dilluns a les 20 h. “Jo només volia fer un disc… però vaig descobrir que hi ha sons que no es poden domesticar.” Gravat a La Cabana de Collserola Guió i veu: Jordi Pèlach Producció i edició: Flavio Ferri Música: fragments d’El laberint invisible (2025) jordipelach.com Instagram: @jordipelach croniquesindemostrables@gmail.com

Hi ha nits que no haurien de quedar enregistrades. Aquesta n’és una. Al concert-no-concert de La Conxita de Sants vam voler fer un capítol especial en directe… i van passar coses que potser no haurien d’haver passat. Entre rialles nervioses, silenci d’església i un públic que respirava al mateix ritme que la història, van aparèixer testimonis que ningú havia demanat —però que ja no es poden desescoltar: Senglars de Collserola (que, com tots sabem, no és la pesta africana el que tenen). La història d’un Jesucrist que plora sang, explicada per algú que no hi era. La història d’una tercera mà que apareix en un possible moment d’onanisme. I, per damunt de tot, la sensació que hi ha veritats que només s’atreveixen a sortir quan hi ha públic. Aquest capítol no és un document històric. És una ferida oberta que algú va decidir enregistrar. 29 de gener · 20 h Capítol especial de fi d’any. Les Cròniques travessen les ones… i respiren. Cròniques Indemostrables és el podcast narratiu en català sobre allò que intuïm… però no sabem demostrar. Un nou capítol cada dilluns a les 20 h. “Jo només volia fer un disc… però hi ha nits que decideixen explicar-se totes soles.” Gravat en directe a La Conxita de Sants Amb la col·laboració inestimable d’Alex Carmona Música de fons interpretada en directe per Ulrich Sandner Guió i veu: Jordi Pèlach Producció i edició: Flavio Ferri Música: fragments d’El laberint invisible (2025) jordipelach.com Instagram: @jordipelach croniquesindemostrables@gmail.com

Hi ha moments que no haurien d'existir. Aquest és un d'ells. El que sentireu a continuació no és una història convencional. És el relat d'un home que, després d'un monòleg desconcertant, es veu immers en un seguit d'esdeveniments que desafien la lògica. Després de veure el missatger una vegada més, el narrador decideix seguir-lo. Però el que sembla una escena quotidiana es transforma en una sèrie de canvis impossibles: el missatger entra en un edifici, i quan en surt, ho fa convertit en una persona diferent. El misteri es fa més gran quan, després d'una trucada a un número desconegut, la resposta trenca tota lògica: “Et recordo.” Un missatge críptic que obre una nova porta a l’incomprensible. Enmig de tot això, les ombres de Collserola segueixen sentint-se, amb senglars que mosseguen amb tendresa vampírica, i una llum blava que batega al Port de la Selva. La realitat sembla respondre al narrador de maneres inexplicables, com si la mateixa natura fos part d’un mecanisme desconegut. Cròniques Indemostrables és el podcast narratiu en català que et farà qüestionar cada fragment de realitat que coneixes. Un nou capítol cada dilluns a les 20 h. “Jo només volia fer un disc… però vaig descobrir que hi ha sons que no es poden domesticar.” Gravat a La Cabana de Collserola Guió i veu: Jordi Pèlach Producció i edició: Flavio Ferri Música: fragments d’El laberint invisible (2025) jordipelach.com Instagram: @jordipelach croniquesindemostrables@gmail.com

Hi ha gravacions que no haurien d’existir. Aquesta n’és una. Les interferències que sentireu no provenen de cap micròfon espatllat, ni de cap emissora pirata. Els tècnics de la 91.4 van demanar que les esborréssim. Nosaltres les hem mantingut. Perquè, enmig del soroll, hi ha una veu que no hauria de poder parlar… i parla igualment. Mentre Collserola continua plena de senglars que mosseguen amb tendresa vampírica, mentre la Torre projecta ombres que no coincideixen amb la lluna, al nord del país una altra anomalia es desplega silenciosament: una llum blava que batega sota el mar del Port de la Selva. Un batec que respon a la nostra emissora. O que ens imita. I aquesta vegada, el batec no només surt del fons del mar. També surt del micròfon. I del teu auricular. Cròniques Indemostrables és el podcast narratiu en català on fins i tot les interferències expliquen la veritat. Un nou capítol cada dilluns a les 20 h. “Jo només volia fer un disc… però vaig descobrir que hi ha sons que no es poden domesticar.” Gravat a La Cabana de Collserola Guió i veu: Jordi Pèlach Producció i edició: Flavio Ferri Música: fragments d’El laberint invisible (2025) jordipelach.com Instagram: @jordipelach croniquesindemostrables@gmail.com

Els dies es pleguen com pàgines humides. Ningú sap dir quan vas començar a esborrar-te, però els miralls ja no retenen la teva cara i els desconeguts et travessen com ombres mal educades. En un teatre de barri, sota una bombeta que parpelleja amb intencions pròpies, un home explica com va desaparèixer sense moure’s del lloc. I a l’última fila, un missatger que ningú més veu sembla prendre apunts del teu futur. Entre cops de pluja, cadires buides i secrets que volen ser dits, una veritat comença a respirar: potser la invisibilitat no és un final… sinó un senyal. O potser ets tu qui ha començat a desfer-se per dins. Cròniques Indemostrables és el podcast narratiu en català que et farà dubtar de tot. Subscriu-te per estar al dia! Un nou capítol cada dilluns a les 20 h. “Jo només volia fer un disc… però vaig descobrir que hi ha històries tan fondes que només s’expliquen quan algú comença a desaparèixer.” Gravat a La Cabana de Collserola Guió i veu: Jordi Pèlach Producció i edició: Flavio Ferri Música: fragments d’El laberint invisible (2025) jordipelach.com Instagram: @jordipelach croniquesindemostrables@gmail.com